Ahir, 7 de juny, la Comunitat Parroquial va celebrar la festa del Corpus Christi, la festa amb la qual l'Església posa l'èmfasi en la presència real de Jesucrist entre tots nosaltres per mitjà de l'Eucaristia.
Durant l'homilia, Mn. Domingo va explicar la vinculació existent entre la celebració del Dijous Sant, data de la instauració de l'Eucaristia, i la festa del Corpus Christi, com a dia especial per a adorar de forma extraordinària a Crist sagramentat.
També ens va fer reflexionar sobre com el Senyor Jesús se'ns presenta, en un poc de pa i un poc de vi. Ambdues espècies representen, d'una banda, la quotidianitat de la necessitat d'alimentar-se (el pa), bé siga materialment, bé siga espiritualment a través de l'oració i, d'una altra banda, la festa, la celebració del goig de compartir la vida amb els germans i de sentir-se estimats per Déu (el vi).
Una altra lectura sobre aquestes espècies és com Déu, per mitjà del Seu Fill Jesucrist, es dóna. El pa, que és el Cos de Crist, es reparteix entre els Apòstols durant el Sant Sopar, i el vi, que és la Sang de Crist, també és repartit entre els Apòstols durant el Sant Sopar. A l'endemà, el Cos del Senyor és esmicolat amb la Creu i la Seua Sang vessada a Jerusalem.
Però, amb una mirada més profunda, veiem com el Seu Cos representa la Humanitat del Gènesi, pura, creada per Déu sense pecat, a la Seua imatge i semblança, i comprovem com la Seua Sang, la de l'Anyell de Déu, lleva el pecat del món, pagant amb la Seua vida la Redempció de la Humanitat.
Durant l'Últim Sopar, Jesús ens donà el manament de fer el mateix que Ell estava fent, és a dir, donar-se als germans i a Déu fins donar la vida.
Mn. Domingo durant l'homilia també incidí en l'Any Sant Teresià, que estem celebrant, amb una cita de Santa Teresa de Jesús especialment adient per a la Festa del Corpus Christi, amb la que ens motiva a, símplement, adorar a Jesucrist sagramentat en la custòdia, mirant-Lo, doncs amb aquesta festa tenim l'oportunitat de mirar a Déu cara a cara i apreciar com ens ama infinitament, fins al punt de fer-se present en un poc de pa i un poc de vi.
Per la vesprada, la Comunitat Parroquial amb els carrers ben engalants, perfumats amb hedra humida i oloroses herbes de muntanya, eixí per les principals vies de la nostra Vila, en ordre, amb les ensenyes de les diverses agrupacions que conformen la Parròquia, amb música i cants en honor de Crist sagramentat, que presidia la processó.
D'aquesta manera s'expresava tant la voluntat del Poble de Déu de lloar a Crist sagramentat, com de fer-Lo present en els nostres espais quotidians. La processó també té el significat de representar a la Comunitat Parroquial, amb ordre, en concòrdia, amb Crist presidint la Comunitat, com una imatge que aspira a imitar l'Església celestial.
