La Fira dels nostres avis

La Fira d’Onda és la setmana en la que els onders celebrem les nostres festes patronals en honor als nostres tres patrons. Parlarem de com eren viscudes aquestes festes des del punt religiós per als onders de temps passats.  Per saber-ho hem fet unes entrevistes a persones majors que ens han donat molta informació que heu de saber.

Hem de dir que molts dels actes que hui celebrem i participem a la setmana de Fira com és la processó es remunten molt de temps enrere. La processó  es va celebrar per primera vegada a meitat del segle XIX, quan els onders decidiren traure els seus patrons per l'actual volta per a venerar-los i cantar igualment com fem avui l’himne al Santíssim Salvador. Aquest acte ens ha aplegat fins avui però no ha sigut l’únic. També el primer diumenge, a les 10 del matí era celebrada la missa en honor al Santíssim Salvador. Aquesta era presidida per canònics de la diòcesi de Tortosa i cantada en moltes ocasions per la Schola Cantorum d’Onda.

Per venerar la Mare de Déu de l’Esperança hui en dia fem l’ofrena de flors però, fa 60 anys creieu que se celebrava l’ofrena? Doncs la resposta és No. Parlant amb la gent major ens han contat que ells sempre han celebrat la festa de la Mare de Déu de l’Esperança però ho feien de forma diferent. Abans se celebrava una missa a les 10 del matí i no es feia l’ofrena de flors. Ens han contat que el bonic gest de portar flors a la Mare de Déu es porta a terme des de fa tan sols uns quants anys.

No ens podem oblidar de Sant Roc. En honor a ell la setmana de Fira celebrem la missa del segon diumenge, amb la qual concloem els actes religiosos de la setmana de Fira. Abans el dia dedicat especialment a Sant Roc era el dimarts. Es feia, a l’igual que en els altres patrons, una missa. El segon diumenge igualment a les 10 es feia missa. Aquesta anava dedicada a Sant Bernat Màrtir. El motiu pel qual dedicàvem a  aquest sant una missa es el següent:  Durant la Guerra Civil espanyola, els bombardejos que podien destruir les esglésies eren un perill per a totes les obres d’art que hi havia al seu interior. A la població d’Alzira per por de què destruïren l’estàtua del abans nomenat Sant Bernat, patró d’aquesta localitat, l’agafaren i l’amagaren. No se sap per quin motiu, aquesta estàtua aplegà a Onda on un bon home per protegir-la la va embolicar amb uns canyissos i unes mantes i la va enterrar. Acabada la guerra l’estàtua fou desenterrada i tornada a la població d’Alzira. En agraïment pels dos pobles, representants de cada poble anaven a les festes de l’altre. Per aquest motiu quan els representants d’Alzira ens visitaven, es celebrava aquesta missa en nom del seu patró.

La gent a la que hem entrevistat, ens ha contat que abans l’assistència a missa durant la setmana de Fira era molt més multitudinària que actualment.

Per obtindre més informació hem consultat llibres sobre la història de la Fira d’Onda i el programa de les festes de la Fira de l’any 1959.

Marc Tomás

Lucía Romero