-

-

Estimats amics:

Benvinguts al blog de la Comunitat Parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu a Onda, a la diòcesi de Sogorb-Castelló.

Són els catequistes de la Parròquia els qui llançaren la proposta de crear aquest blog. I com pots vore ja és una realitat. Es tracta d’un camí més per a créixer com a Comunitat, com a família de Déu. Un mateix lligam, que són els “llaços de la fe”, ens uneix. Som deixebles de Crist Ressuscitat i el nostre testimoni de germanor ens fa creïbles. Per això, el Regne de Déu i el seu creixement és el nostre gran objectiu. A partir d’ací la resta de les coses.

El blog no sols és un instrument per a comunicar, ni de bon tros un mostrari per a vore què és el que es fa a la Comunitat. Naix amb la vocació de mantindre la connexió necessària sempre al si d’una família i amb el desig de compartir.

Als qui formeu part de la Comunitat donar-vos les gràcies i demanar-vos la vostra col·laboració, com sempre! Als qui accediu providencialment a aquest blog, donar-vos la benvinguda de tot cor i convidar-vos a formar part d’allò que som. I com be diu una expressió ben nostra: “Benvingut sia qui a sa casa ve!”

Maria, la mare de la Comunitat, germana nostra, vos guarde sempre, als qui accediu al blog i als qui el feu possible!

Mn. Domingo Galindo

dilluns, 17 de febrer del 2014

Paraules del Sant Pare en l'Àngelus del 9/02/2014

Todos nosotros, los bautizados, somos discípulos misioneros y estamos llamados a ser en el mundo un Evangelio viviente: con una vida santa daremos «sabor» a los distintos ambientes y los defenderemos de la corrupción, como lo hace la sal; y llevaremos la luz de Cristo con el testimonio de una caridad genuina. Pero si nosotros, los cristianos, perdemos el sabor y apagamos nuestra presencia de sal y de luz, perdemos la eficacia. ¡Qué hermosa misión la de dar luz al mundo! Es una misión que tenemos nosotros. ¡Es hermosa! Es también muy bello conservar la luz que recibimos de Jesús, custodiarla, conservarla. El cristiano debería ser una persona luminosa, que lleva luz, que siempre da luz. Una luz que no es suya, sino que es el regalo de Dios, es el regalo de Jesús. Y nosotros llevamos esta luz. Si el cristiano apaga esta luz, su vida no tiene sentido: es un cristiano sólo de nombre, que no lleva la luz, una vida sin sentido. Pero yo os quisiera preguntar ahora: ¿cómo queréis vivir? ¿Como una lámpara encendida o como una lámpara apagada? ¿Encendida o apagada? ¿Cómo queréis vivir? ¡Lámpara encendida! Es precisamente Dios quien nos da esta luz y nosotros la damos a los demás. ¡Lámpara encendida! Ésta es la vocación cristiana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada